tag:blogger.com,1999:blog-74844448632218115912024-03-05T19:08:12.419-08:00El Balmanya per l'escola públicaAquest bloc l'hem creat els membres de la comunitat educativa de l'Escola Antoni Balmanya de Barcelona. Hi volem aportar totes les informacions, activitats i propostes orientades a la defensa de l'Escola Pública Catalana.Comissió Balmanya per l'escola públicahttp://www.blogger.com/profile/03862542005634004035noreply@blogger.comBlogger26125tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-81025258396281617532012-03-19T10:45:00.000-07:002012-03-19T10:45:35.111-07:00El far del nord<div class="titularnoticia">
<h3>
La reforma escolar | Un referent d'excel.lència</h3>
<h1>
Finlàndia, el far del nord</h1>
</div>
<div class="noticia_completa">
<h2>
L'èxit del sistema educatiu finlandès radica, en gran part, en la qualitat del seu professorat i en l'autonomia de cada escola</h2>
<h2>
Cada director té potestat per elegir el seu equip</h2>
<div class="opcionestop">
<span class="fecha">Dimarts, 13 de març del 2012</span> </div>
<div class="opciones">
<div class="opcionb last" style="width: 70px;">
<script gapi_processed="true" src="https://apis.google.com/js/plusone.js" type="text/javascript">
{lang: 'es'}
</script><plusone size="medium"></plusone></div>
<div class="opcionb">
</div>
</div>
<div class="cuerponoticia">
<span class="fecha">MARÍA JESÚS IBÁÑEZ<br />BARCELONA</span> <br />
Finlàndia és el model, l'exemple a seguir. Finlàndia i el seu exitós sistema educatiu, els seus magnífics resultats en les proves de l'<i>Informe PISA</i>, les que valoren les competències que tenen els alumnes a tot el món. Finlàndia i la seva ferma aposta per la qualitat del professorat.<b> «Fa 35 anys que està treballant i millorant el model», </b>argumenta Francesc Xavier Melgarejo, pedagog, psicòleg i autor d'una tesi doctoral en què s'analitzen les virtuts de l'escola finlandesa. <b>«I no només mantenen la primera posició en l'</b>Informe PISA<b>, sinó que cada any superen els seus propis resultats», </b>destaca Inger Enkvirst, professora de la Universitat de Lund, a Suècia.<br />
<div class="columna_noticia">
<div class="col_element">
<div class="picture_feature" id="feature_1370087">
<a class="thickbox" href="http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/3/4/1331596111643.jpg" id="imagenAmpliar_1370087" jquery17105578795783313928="8" title="Atents 8 Alumnes de tercer curs de primària en una escola de Vaasa, a la costa oest finlandesa. ARXIU / AFP"><img alt="Atents 8 Alumnes de tercer curs de primària en una escola de Vaasa, a la costa oest finlandesa." class="feat" id="image_big_1370087" src="http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/0/2/1331596111820.jpg" title="Atents 8 Alumnes de tercer curs de primària en una escola de Vaasa, a la costa oest finlandesa." width="292" /> </a></div>
<div id="p_1370087">
Atents 8 Alumnes de tercer curs de primària en una escola de Vaasa, a la costa oest finlandesa. ARXIU / AFP </div>
</div>
<div class="col_element">
<div class="modtitle">
</div>
</div>
</div>
Una de les claus d'aquest elogiadíssim model és el capital humà de què disposa, asseguren els experts. <b>«No es tracta de diners, sinó de la qualitat del seu professorat, de la manera com es relacionen les persones que participen en el sistema», </b>afirmava fa uns dies la professora Enkvirst, en una conferència titulada <i>L'èxit finlandès en educació. </i>De fet, ni els salaris que perceben els docents, ni les inversions que realitzen les administracions públiques del país nòrdic són gaire diferents de les d'altres països europeus, entre ells Espanya. <i></i><i></i>Hi ha, no obstant, una diferència que segons Melgarejo és fonamental: a Finlàndia, els directors de les escoles són escollits per una junta municipal d'educació formada per polítics i diferents assessors pedagògics.<b> «Això significa, en definitiva, que si algun no fa bé la seva feina, al cap de quatre anys serà substituït»,</b> observa el pedagog català, que va invertir 13 anys a conèixer en profunditat el funcionament del sistema finlandès.<br />
<br />
I són els directors els que decideixen com ha de ser el centre educatiu que se li ha encomanat gestionar, quines seran les seves especialitats i, sobretot, amb quin equip de professors vol aconseguir aquests objectius. <b>«Les escoles són centres adaptats al seu entorn, al seu barri i a les necessitats dels seus estudiants», </b>relata Melgarejo.<br />
Professió de prestigi<br />
El model finlandès parteix del prestigi, del reconeixement social que té la professió. <b>«És un sistema una mica fet a l'antiga: ningú discuteix una ordre del professor»,</b> admet, per la seva part, la catedràtica sueca, que és autora de nombroses publicacions sobre el fenomen. Hi ha un consens entre director, professors i pares.<b> «Els docents finlandesos no perden el temps en reunions. Ells ensenyen i tenen un director que és qui s'encarrega dels contactes amb l'exterior, d'organitzar el funcionament de l'escola»,</b> explica Enkvirst.<br />
Una altra peculiaritat del model nòrdic: <b>«Encara que cada escola ha de donar compliment a un currículum comú a tot el país, cada centre té autonomia per decidir com l'aplica»,</b> indica Melgarejo. Així,<b> «si una escola opta, per exemple, per potenciar l'aspecte musical dels seus alumnes, el director té potestat per contractar professors amb sensibilitat o coneixements musicals, encara que siguin d'altres disciplines».</b> Passa el mateix amb les arts plàstiques o amb l'anglès...<b></b>Esperit de superació<br />
<br />
Una de les raons de l'èxit de Finlàndia és, segons el subdirector del departament d'Educació de l'OCDE, Andreas Schleicher, el fet que en aquest país hagi calat la idea que s'ha de viure del coneixement. Schleicher va assegurar ahir que els millors resultats dels estudiants es donen en països amb pocs recursos naturals o en aquells que si en tenen, en lloc de viure directament d'aquests recursos, els estalvien.<br />
<b>«El valor que un país dóna a l'educació sembla que depèn almenys en part de la visió que es té de com el coneixement i les competències influeixen en el seu nivell de vida»,</b> va destacar. Finlàndia n'és el millor exemple, com també ho són Corea del Sud, Singapur o Israel. Els seus alumnes obtenen uns resultats molt superiors als de veïns rics en petroli.<br />
</div>
</div>
<a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/finlandia-far-del-nord-1537603">http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/finlandia-far-del-nord-1537603</a>Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-10856248114977541722012-02-13T11:45:00.000-08:002012-02-13T11:45:42.091-08:00EL BALMANYA A LA MAREA GROGAEl Balmanya també va tenyir de groc la plaça de Sant Jaume.<br /><br />
<a href="https://picasaweb.google.com/100294712911859563973/MareagrogaALaPlacaSantJaume11F2012?feat=flashalbum#slideshow/570831962951001897">https://picasaweb.google.com/100294712911859563973/MareagrogaALaPlacaSantJaume11F2012?feat=flashalbum#slideshow/570831962951001897</a>Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-69926208961747892122012-02-11T13:08:00.000-08:002012-02-11T13:09:57.133-08:00El Balmanya a la plaça de Sant Jaume<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUB8MIV_vdUXqYeTLvr9pMMbodD852mFB10aVqyZsJfYDTxXZaVvB08AoayLMaAXUkR7igSvtx-AzEnd57k-DbpQRuJnJA3adanYQjqBbG4zF16zfUlWl6MxNCHhf3AgcSOvbmZVxk7OY/s1600/untitled.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" sda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUB8MIV_vdUXqYeTLvr9pMMbodD852mFB10aVqyZsJfYDTxXZaVvB08AoayLMaAXUkR7igSvtx-AzEnd57k-DbpQRuJnJA3adanYQjqBbG4zF16zfUlWl6MxNCHhf3AgcSOvbmZVxk7OY/s1600/untitled.bmp" /></a></div>
Aquesta tarda, la gent del Balamanya, convertits junt amb milers de persones en una marea groga, hem estat cridant ben fort NO A LES RETALLADES EN L'EDUCACIÓ PÚBLICA!Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-66539728267141771592012-02-04T12:18:00.001-08:002012-02-04T12:19:42.569-08:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVZC4zGLhE7muLaJpVhuEmQMha9WuTDdWY_6pC8IyDdLT_3iZHRL71wGhziZiIiJNVWNrHxQ02zZUQQhG9DQB5nxDNlCYybXbVspfkq1SPK22L1WYvi2y8cWG2ifRjXNb8FlwxgIYJ7Mf_/s1600/Banner_259x195.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVZC4zGLhE7muLaJpVhuEmQMha9WuTDdWY_6pC8IyDdLT_3iZHRL71wGhziZiIiJNVWNrHxQ02zZUQQhG9DQB5nxDNlCYybXbVspfkq1SPK22L1WYvi2y8cWG2ifRjXNb8FlwxgIYJ7Mf_/s1600/Banner_259x195.jpg" /></a></div>Comissió Balmanya per l'escola públicahttp://www.blogger.com/profile/03862542005634004035noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-83104039946813683522012-02-04T10:26:00.000-08:002012-02-04T10:26:43.808-08:00MANIFEST EN DEFENSA DE L’ESCOLA PÚBLICA<div align="left">
</div>
<b><span style="font-size: small;">MANIFEST EN DEFENSA DE L’ESCOLA PÚBLICA </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">Les AMPA de la ciutat de Barcelona, reunides en assemblea general de la FaPaC-BCN ciutat a l’escola pública Jovellanos de Barcelona el dia 28 de gener de 2012, <br />
En aquests moments de crisi global i de destinació aparentment inesgotable de recursos públics cap al sector privat financer per compensar la seva irresponsabilitat, des de la FaPaC- BCN ciutat: <br />
<br />
<br />
<br />
És per això que: </span></span><b><span style="font-size: small;">VOLEM DENUNCIAR </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">que l’escola pública de la nostra ciutat està patint greument les retallades que afecten a les nostres polítiques educatives i socials, que vulneren els nostres drets i que posen en perill la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i, per tant, el futur dels nostres fills i filles. </span></span><b><span style="font-size: small;">REAFIRMEM </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">el nostre compromís amb l’escola publica i el nostre estat de benestar i </span></span><b><span style="font-size: small;">CONSIDEREM </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">irrenunciable el manteniment d’uns serveis públics d’educació, sanitat i serveis socials de qualitat. </span></span><b><span style="font-size: small;">DEFENSEM </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">un model d’escola pública inclusiva, catalana, fonamentat en els principis de qualitat, gratuïtat, proximitat, equitat, laïcitat, coeducació i participació. L’escola i el sistema educatiu han de ser un instrument d’igualtat d’oportunitats per a tots els nostres infants. </span></span><b><span style="font-size: small;">LLUITAREM </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">en contra de les mesures de governs i administracions públiques que pretenguin la degradació de l’educació pública i la retallada dels drets dels nostres infants. </span></span><b><span style="font-size: small;">1. RECLAMEM </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">al Govern de la Generalitat que respecti el Pacte Nacional per l’Educació i que doni compliment a la Disposició Final Segona de la Llei d’Educació de Catalunya, que imposa </span></span><i><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">"incrementar progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència els països europeus que excel·leixen en educació , ha de situar progressivament durant els propers vuits anys la despesa educativa a l’entorn, com a mínim, del 6% del producte interior brut"</span></span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">. També al Govern d’Espanya que impulsi les mesures contemplades en la Llei Orgànica d’Educació en el mateix sentit. </span></span><span style="font-family: Times New Roman,Times New Roman; font-size: small;"><span style="font-family: Times New Roman,Times New Roman; font-size: small;"></span></span><b><span style="font-size: small;">2. DEMANEM </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">un sistema i una planificació educativa on l’escola pública sigui l’eix vertebrador, capaç d’adaptar-se als canvis demogràfics, sociològics i culturals de la nostra societat. Només l’escola pública garanteix que tots els nens i nenes, amb independència de la capacitat econòmica de la seva família, puguin tenir accés a una educació de qualitat que els permeti desenvolupar-se com a persones lliures i ciutadans crítics. </span></span><b><span style="font-size: small;">EXIGIM </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">una oferta suficient de places escolars públiques en tots els districtes de la ciutat, on l'oferta pública sigui majoritària. </span></span><b><span style="font-size: small;">3. REBUTGEM <br />
Especialment, </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">els plantejaments i les actuacions que donen als centres privats concertats una centralitat en el nostre model educatiu. I, més enllà, que fan de l’escola privada concertada una prioritat de les nostres polítiques educatives, ja sigui l’ampliació dels concerts, el manteniment d’aquells que clarament vulneren principis fonamentals o l’establiment de criteris d’admissió que permetin "de facto" que els centres seleccionin alumnat. </span></span><b><span style="font-size: small;">EXPRESSEM </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">la nostra preocupació davant un canvi de model d’escola bressol pública a la ciutat de Barcelona que no doni continuïtat al que ha estat un model de referència -pedagògic i de gestió- en la primera etapa educativa 0-3, tant important pels nostres infants. </span></span><b><span style="font-size: small;">4. VOLEM </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">un sistema de concerts transparent. </span></span><b><span style="font-size: small;">URGEIX </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">la revisió dels concerts educatius vigents. </span></span><b><span style="font-size: small;">NO PODEM SEGUIR </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">mantenint amb diners públics de tots escoles d’elit a les quals només hi poden anar uns quants. </span></span><b><span style="font-size: small;">EXIGIM </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">que tots els centres sufragats amb diners públics tinguin els mateixos drets i les mateixes obligacions, derivades únicament de la seva funció social i no dels seus possibles beneficis econòmics. </span></span><b><span style="font-size: small;">5. REBUTGEM </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">les diferències injustificades entre escoles finançades amb fons públics. Cap projecte de direcció ni de centre pot passar per sobre dels objectius d’una política educativa basada en principis d’igualtat i de servei públic. </span></span><b><span style="font-size: small;">6. EXIGIM </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">una escolarització equilibrada que eviti la segregació escolar. La segregació dificulta l’èxit escolar dels sectors socials més vulnerables i alimenta la fractura social. La composició social dels centres públics i concertats ha de ser similar a la del barri on estan situats i tots els centres de la zona han de ser coresponsables. L’administració ha de dotar de recursos suficients als centres que, per la seva ubicació, són receptors d’alumnat amb més dificultats educatives o major vulnerabilitat social. </span></span><b><span style="font-size: small;">7. LLUITAREM </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">en contra de polítiques que es basin en l’existència d’un alumnat de "primera" i un alumnat de "segona". </span></span><b><span style="font-size: small;">VOLEM </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">una escola de proximitat, inclusiva i preparada per atendre la diversitat. Les escoles públiques han de ser les escoles de referència de la ciutat i comptar amb els millors professionals. L’èxit escolar és un objectiu fonamental i la lluita contra l’abandonament prematur dels estudis ha de ser prioritària. </span></span><span style="font-family: Times New Roman,Times New Roman; font-size: small;"><span style="font-family: Times New Roman,Times New Roman; font-size: small;"> </span></span><b><span style="font-size: small;">8. RECLAMEM </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">per l’educació prioritat en la despesa pública perquè és una de les claus per la superació de la crisi. A la nostra ciutat s’han de realitzar les construccions pendents, especialment les d'aquells centres que actualment ocupen instal·lacions en barracons. </span></span><b><span style="font-size: small;">EXIGIM </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">l'elaboració d'un calendari d'actuacions que impedeixi que aquestes instal·lacions provisionals es mantinguin per un període superior a 3 anys. </span></span><b><span style="font-size: small;">CAL TAMBÉ </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">fer un bon manteniment dels centres. S’han d’impulsar mesures per assolir la completa gratuïtat en els nivells obligatoris. </span></span><b><span style="font-size: small;">9. DEMANEM </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">polítiques destinades a augmentar la motivació, la valoració social, les capacitats i habilitats dels nostres docents i de tots els professionals que treballen als nostres centres educatius públics i que, dia a dia, ajuden a créixer els nostres infants. Els centres han de comptar amb plantilles suficients i estables que s’ajustin a les necessitats dels centres. I s’han de cobrir les baixes amb rapidesa, per tal de garantir el bon funcionament del centre i evitar canvis en el ritme d’estudi. </span></span><b><span style="font-size: small;">10. ANIMEM </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">a tota la comunitat educativa, i especialment a famílies i docents, a fer un esforç d’actuació conjunta, establint espais on poder decidir de manera unitària les prioritats i les estratègies en defensa de l’escola pública. Observem amb preocupació una certa descoordinació en el si de la comunitat educativa en l’impuls d’actuacions i mobilitzacions en defensa de l’escola pública i, en concret, un creixent distanciament entre famílies i professorat. </span></span><b><span style="font-size: small;">Hem de concentrar energies en allò que ens uneix: la defensa de l’escola pública. </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">FaPaC-BCN ciutat representa el </span></span><b><span style="font-size: small;">compromís de les AMPA de l’escola pública de la ciutat de Barcelona amb un model d’escola participativa. </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">Les recents decisions d’eliminar les subvencions públiques a les AMPA responen a un model educatiu on no es dóna a les famílies un paper rellevant en la vida de les escoles i en el qual es desarma greument la seva capacitat d’actuació. </span></span><b><span style="font-size: small;">Lluny de caure en el desànim, </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">a partir de l’1 de febrer destinarem moltes de les nostres energies a recollir les signatures necessàries perquè prosperi amb èxit la Iniciativa Legislativa Popular </span></span><i><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">"</span></span><b><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">Per la igualtat d’oportunitats en el sistema educatiu català. Sisena hora per a tothom</span></span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">", </span></span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">de modificació de la Llei d’Educació de Catalunya. Aquesta ILP impulsada per la FaPaC, vol recuperar la sisena hora en tots els centres d'educació primària de titularitat pública amb l’objectiu d’equiparar les condicions d’escolarització de l’escola pública i la concertada </span></span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">i, alhora, reduir el fracàs escolar</span></span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">. Tenim una bona escola pública però encara la volem millor! </span></span><b><span style="font-size: small;">L’EDUCACIÓ NO ÉS UN NEGOCI, ÉS UN DRET DE TOTS ELS NOSTRES INFANTS QUE COM A PARES I MARES I DES DE FaPaC-BCN ciutat DEFENSAREM AMB TOTES LES NOSTRES FORCES. </span><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Arial; font-size: small;">Barcelona, 28 de gener de 2012 </span></span></b></b></i></b></b></b></b></b></b></b></b></b></b></b></b></b></b></b></b></b></b></b></b></i></b></b></b></b></b></b></b><br />
Assemblea de FaPaC-BCN ciutat <br />
Escola Jovellanos, 28 de gener de 2012Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-17436106180287659362012-01-19T11:34:00.000-08:002012-01-19T11:40:48.505-08:00La Educación pública paga 'la fiesta' en el País Valencià<strong>La Educación pública paga 'la fiesta' en el País Valencià</strong><br /><br />A finales de 2009, cuando aún la crisis económica no había llegado a los actuales caladeros, la imagen de Camps y Barberá a lomos de un Ferrari causó furor en la prensa. La justificación era dar la "mayor acogida" al presidente de Ferrari, Luca di Montezmolo, y al presidente del Banco Santander, Emilio Botín, "dos de los protagonistas más importantes de la economía mundial", que promueven la riqueza "allá donde van y se asientan".<br /><br />Hoy dicen que el País Valencià está arruinado y el Gobierno central ha tenido que acudir en su ayuda. El principal problema es su elevada deuda, que la semana pasada Moody's llegó a rebajar hasta el bono basura .<br /><br />Y es la educación pública de la Generalitat la que más está sufriendo los recortes que está llevando a cabo Fabra. Es el caso, por ejemplo, del instituto Vila-roja de Almassora, en la provincia de Castellón, donde los alumnos tienen que acudir a clase con mantas, pues los recortes impiden encender la calefacción, según informa el diario Levante-EMV.<br /><br />Uno de los estudiantes de dicho centro decidió fotografiar la imagen de sus compañeros tapados con mantas en las aulas y la subió al Facebook. Entonces, la directora le expulsó del instituto por unos días como castigo por haber incumplido una una supuesta norma de un reglamento interno del centro.<br /><br /><br />Acuden tapados con mantas a clase porque el centro no puede pagar la calefacción<br />Según informa el mismo diario, los institutos de Educación Secundaria valencianos llevan desde mayo sin cobrar los gastos de funcionamiento correspondientes a dos cuatrimestres de 2011. Como apuntaban desde el instituto Jorge Juan de Alicante, que ayer perdió la luz por los impagos de las facturas, los centros están funcionando "con un tercio del presupuesto" y "para atender al alumnado son necesarios unos mínimos".<br /><br />El de Almassora no es el único caso. El instituto Serra Mariola, de la localidad de Muro, en la provincia de Alicante, advertía ayer que cesará la actividad educativa si se agota el gasoil del que disponen y no hay dinero para reponerlo, según informa el diario Información. Este instituto atiende a Muro y buena parte de las poblaciones de El Comtat, contando con un censo de 700 alumnos y más de 80 profesores.<br /><br />Como denuncia la plataforma 'Profesores contra el recorte', "millones de euros despilfarrados en la Americas' Cup, Fórmula Uno, Palacio de la Ópera, AVE's o aeropuerto de Castellón" mientras la educación se ve recortada en una de las comunidades con mayor fracaso escolar. Alrededor del 40% de jóvenes del País Valencà no termina la ESO.<br /><br />Protestas en defensa de la educación pública<br /><br />La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic acusó ayer al Consell de encontrar en la crisis la escusa para el "tijeretazo" cuando en realidad es culpa de su mala gestión.<br /><br />La plataforma, integrada por diversos sindicatos docentes, alumnos, vecinos, Escola Valenciana y directores, convoca a una manifestación por la escuela pública, en contra de la cesión de suelo para concertada y de rechazo a los recortes. Será el sábado, a las 18 horas, en Valencia y en Alicante. El lema es "Más inversión, más calidad, más valenciano, más dignidad".<br /><br />© Diario Público.<br />Calle Caleruega nº 104, 1ª planta. Madrid 28033.<br />Teléfono: (34) 91 8387641<br />Mediapubli Sociedad de Publicaciones y Ediciones S.L.<br /><br /><br />http://www.publico.es/espana/417508/la-educacion-publica-paga-la-fiesta-en-el-pais-valencia/version-imprimibleFranceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-52408459204981647482012-01-12T10:10:00.000-08:002012-01-12T10:14:45.615-08:00En defensa de la immersió: crònica d'una victòria col·lectiva<a href="http://www.omnium.cat/ca/article/educacio-en-defensa-de-la-immersio-cronica-d-una-victoria-col-lectiva-4132.html">En defensa de la immersió: crònica d'una victòria col·lectiva </a><br /><br />13-12-2011<br />Autor<br />Text: Josep Carles Rius / Fotografia: Dani Codina<br />Publicat a:<br /><a title="Mira els números publicats" href="http://www.omnium.cat/www/omnium/ca/omnium/publicacions/revista-omnium.html">Revista Òmnium .</a> <a title="Mira l'índex complet" href="http://www.omnium.cat/ca/revista-omnium/hivern-2011_594.html">Hivern 2011. Número 19</a><br />La crònica social i política del mes de setembre del 2011 es va començar a escriure quasi trenta anys abans, en plena transició democràtica. Va ser com un viatge en el temps, en el qual el present es retrobava constantment amb el passat. Reconstruïm el relat de vint dies en què, una vegada més, i les que calgui, Catalunya es va veure obligada a defensar la seva llengua. I l’enriquim amb els punts de vista dels portaveus de la plataforma Somescola.cat.<br />El passat dia 2 de setembre saltava el consens constitucional teixit l’any 1978. La reforma exprés per fixar un sostre de dèficit en la Constitució deixava fora les minories que havien participat en el procés constituent. Però el mateix dia sorgia una notícia encara més preocupant, l’ultimàtum que llençava el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè, en dos mesos, la Generalitat apliqués la sentència del Suprem que obliga que el castellà sigui llengua vehicular a les escoles. En altres paraules, la sentència que posa en perill la immersió lingüística en català.<br />Immediatament van saltar totes les alarmes. Estava en joc no només un model pedagògic d’èxit, si no una de les millors eines per garantir la cohesió social. Un patrimoni col•lectiu teixit des de la societat i la política, fins i tot abans de la recuperació de la democràcia. La conquesta que explica una Catalunya actual sense segregació per motius de llengua. Una societat plural i diversa que té en l’escola un punt de trobada i no de separació. Un punt de convivència.<br />Des de la Justícia s’ordenava revisar el que és el nucli essencial de Catalunya, de la seva capacitat d’integració de les onades migratòries, la procedent d’Espanya al segle XX i la més recent, la global. La Justícia, la institució que menys ha incorporat el català en el seu dia a dia, mostrava la mateixa incomprensió d’amplis sectors socials, polítics i mediàtics amb epicentre a Madrid.<br />Una vegada més, els ponts entre Catalunya i Espanya cruixien quan les ferides per la retallada de l’Estatut encara estaven obertes. A només uns dies de l’Onze de Setembre, la llengua, i per tant la identitat, tornava a ser motiu de confrontació. Es tornava, com molts van avisar, a jugar amb foc, a tensar la corda, a crear problemes allà on no n’hi ha. A revifar el fantasma d’una suposada persecució del castellà a Catalunya. Només calia sentir algunes tertúlies o llegir determinada premsa per veure que alguns buscaven rèdits amb l’agressió a decisions que els catalans hem pres des de la legitimitat democràtica.<br /><strong>Dos mons de nou enfrontats</strong>. El dels que viuen i coneixen la realitat catalana, el dels que saben que el català i el castellà conviuen amb absoluta normalitat i que els alumnes tenen una competència amb les dues llengües equiparable a la dels nens i nenes de la resta de l’Estat. El dels qui estan molt orgullosos de viure en un país sense dues comunitats lingüístiques i on tothom aprèn les dues llengües; de viure, en definitiva, en una societat bilingüe, que aspira, també, a incorporar l’anglès i a obrir-se al màxim d’idiomes com una forma d’enriquiment cultural. Una societat que experimenta la diversitat com una riquesa i no com una amenaça.<br />Aquest és un món. L’altre, és el que mai ha acceptat que Catalunya tingui una llengua que aspira als mateixos drets que el castellà i que necessita recuperar-se d’una llarga història de repressió. Un món que, per reafirmar-se, crea realitats falses a Catalunya i diu allò que alguns sectors de la societat espanyola volen sentir, sigui o no veraç. <br />Un setembre frenèticLa crònica del setembre del 2011 es va escriure des d’aquests dos mons. Les hemeroteques i les hores de televisió i ràdio en són testimonis. Dit això, i sabent que la memòria mai és objectiva, podem reconstruir el relat de vint dies en què Catalunya es va veure obligada, una vegada més, a defensar la seva llengua.<br />El dia 2, tot just després que es conegués l’ultimàtum del TSJC, tots els partits polítics, excepte PP i Ciutadans, van fer una contundent defensa de la immersió, de la mateixa manera que moltes veus de la societat civil. El sindicat USTEC, majoritari a l’ensenyament, va fer una crida a la desobediència civil. A nou dies de l’Onze de Setembre i a deu de l’inici de curs, tocava mobilitzar-se.<br />De Madrid arribaven veus apocalíptiques, molts silencis i, també, alguns suports. El ministre de Justícia, Antonio Caamaño, recordava l’aval del Tribunal Constitucional (TC) a la immersió. Aquest era un tema central, perquè, en el fons, el que estava en joc era la interpretació de la jurisprudència. La primera pregunta era si la resolució del TSJC afectava només els casos recorreguts o tot el sistema. Enmig de la tempesta, el president del Tribunal va apostar per la primera opció, però al cap de poques hores era desmentit pels seus companys. És a dir, la sentencia del Suprem, interpretada pel TSJC, afectava el moll de l’os, el nucli central de la llei.<br />És una llarga història. El primer recurs va arribar al mateix moment en què naixia la Llei de normalització lingüística, l’any 1983. La llei era el paraigües legal que feia possible la immersió, reforçat i ampliat amb un decret l’any 1992. Dos anys després, el TC avalava el model, desenvolupat més tard per la Llei de política lingüística (1998) i l’Estatut del 2006. I, fins i tot, la sentència que tant va retallar l’Estatut respectava la immersió. És, doncs, un edifici legislatiu sòlid posat en perill per la sentència del Suprem i la interpretació del TSJC.<br />El diumenge, dia 4, el president Artur Mas declarava que «el Govern farà una defensa inequívoca del català davant els intents de reduir-lo a una realitat folklòrica o provinciana». I el president, referint-se al PP, recordava que hi ha línies vermelles que no s’han de creuar. L’endemà, El Mundo titulava a portada: «Mas considera un atac que el castellà sigui igual al català». El diari ABC anava més enllà i deia: «CiU amenaça el PP per defensar l’espanyol». Aquesta seria la tònica de la visió dels mitjans que representen la dreta espanyola. D’aquell món bel•ligerant amb tot el que representa la llengua catalana.<br />El 5 de setembre fou un dia de pànic a les borses. El fantasma de la fallida de Grècia escampava la por per tot Europa. Entre línies arribaven les notícies de les primeres mobilitzacions, a Girona i Lleida. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, anunciava que dimitiria abans d’aplicar l’ultimàtum del TSJC. L’endemà hi havia Govern. L’executiu decidia presentar recurs i el seu portaveu, Francesc Homs, proclamava que «mantindrem la immersió caigui qui caigui». Això sí, sense trencar amb el PP. Mentre, les entitats municipalistes anunciaven que els ajuntaments aprovarien mocions en defensa del català.<br />El divendres 9 tornava a ser un dia intens. Arribava l’aval a la immersió des de la Unió Europea i des del Consell de Ministres. Al Parlament, CiU, PSC, ICV i ERC firmaven una declaració a favor del model de l’escola catalana. Al vespre, Josep Guardiola, l’entrenador del Barça, rebia l’homenatge de la cambra catalana i deixava en la memòria una de les frases de la Diada: «Si ens aixequem ben d’hora, sense retrets, i penquem som un país imparable.» Un vent d’autoestima en temps de desconcert.<br />L’Onze de Setembre, el president de la Generalitat demanava respecte per la cultura i la llengua. Era el clam de la majoria, que de nou celebrava una jornada de memòria i reivindicació. Memòria de la llarga lluita en defensa del català i de reivindicació del model que ha salvat tant la llengua com la cohesió social. Va ser una festa cívica, com sempre. Només un petit grup de manifestants, al vespre, va cremar una bandera espanyola. La imatge ocupava l’endemà la portada d’El Mundo amb el titular «Català, a l’atac», així, en llengua catalana.<br />Aquell dilluns, dia 12, començava el curs amb concentracions de mestres, pares i alumnes per defensar el que proclamaven les pancartes: «una llengua, una escola, un país», o «un país de tots, l’escola en català». Després, a les aules, les classes seguien amb plena normalitat, com si la sentència del Suprem i la resolució del TSJC mai haguessin existit. Dos dies després, el 14 de setembre, el Congrés dels Diputats aprovava una moció, amb l’abstenció del PP, en defensa del català. Així ho van veure els tres diaris de la dreta espanyola: «El PSOE vota contra el castellà» (ABC); «El Congrés desafia la sentència contra la immersió» (La Razón); «La Generalitat diu al Suprem que s’ha de sotmetre a les seves lleis» (El Mundo). Hores després, el dia 15, el TSJC paralitzava l’ultimàtum. Havien transcorregut dues setmanes com si fossin quasi trenta anys.<br />Així va néixer la immersióAquesta crònica té, de fet, el seu origen en unes modestes aules provisionals de l’escola Rosselló Pòrcel de Santa Coloma de Gramenet. Tres professors, amb la complicitat dels pares de 46 alumnes, van decidir «fer sentir el fet català als alumnes i fomentar l’aprenentatge progressiu de la llengua a tots els nivells». La immensa majoria dels nens i nenes eren de parla castellana, però els seus pares volien que aprenguessin el català per no ser ciutadans de segona. L’Ajuntament gramenenc, governat pel PSUC, va apostar fort i aviat es van sumar aules d’altres escoles, a la ciutat i a tot l’entorn de Barcelona. I així, sense fer soroll, de forma natural, naixia la immersió. Cristal•litzava d’aquesta manera la voluntat de generacions de mestres, de col•legis, com els del CEPEC, que van avançar-se al que seria l’escola pública catalana, dels partits polítics catalanistes, d’institucions pedagògiques com Rosa Sensat i tantes altres. I d’Òmnium Cultural, que durant la llarga nit del franquisme havia mantingut la flama de la llengua i que, a través de la Delegació d’Ensenyament del Català (DEC), va fer de pont entre la societat civil i la Generalitat recuperada.<br />Fa trenta anys, Catalunya va conjurar el risc de la doble xarxa escolar, de dividir els alumnes per raó de llengua i extracció social. Va salvar la cohesió que avui representa el principal patrimoni del país. Tot això va tornar a estar en joc el mes de setembre del 2011. Ò<br /><strong>Opinions diverses</strong><br /><strong>Sònia Llinàs. Òmnium Cultural</strong>. La immersió lingüística continua sent, al segle XXI, un dels principals pilars per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap tipus. Les diferents sentències responen a demandes interessades que poden posar en perill aquesta cohesió. Per tot plegat, cal reforçar el model, millorar-ne l’eficàcia per assolir un bon coneixement de les llengües i continuar garantint, així, la presència del català en tots els àmbits de la societat.<br /><strong>Teresa Casals. Plataforma per la Llengua</strong>. La sentència afecta la matèria lingüística estatutària i pot produir un impacte negatiu per a la normalització del català, ja que crea jurisprudència, és interpretativa, nega que el català pugui ser considerat llengua preferent a Catalunya, considera que, si bé el català pot ser llengua vehicular dels aprenentatges, el castellà també ho pot ser, propicia tensions entre la comunitat educativa i posa en perill l’equitat, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, actius imprescindibles del nostre sistema educatiu.<br /><strong>Raül Manzano. Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya</strong>. Que la immersió és un model d’èxit educatiu ho han avalat estudis fets en acabar l’educació obligatòria sobre les competències lingüístiques de les dues llengües oficials. La pregunta clau és, cal canviar el model? Pensem clarament que no, a l’escola no es viu com un problema. Creiem que ho seria la separació de l’alumnat per raó de llengua, qualsevol segregació afecta la cohesió social.<br /><strong>Imma Fuyà. Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya</strong>. Exigim al Govern una defensa ferma i contundent del model educatiu català definit al Pacte Nacional d’Educació i a la Llei d’educació per tal de preservar la immersió lingüística. Aquest model ha obtingut resultats satisfactoris en benefici de la cohesió social. A més, Catalunya té un nivell de comprensió lectora en castellà superior al de moltes comunitats plurilingües, tal com ho constata el darrer informe PISA.<br /><strong>Josep M. Cervelló. USTEC-STEs</strong>. Ens ho deia l’Ignasi Vila a l’acte de Somescola.cat: si els alumnes castellanoparlants de mitjans dels 80 no haguessin sabut tantes matemàtiques com els seus companys d’aula catalanoparlants o si no sabessin tant castellà com els seus cosins d’Extremadura, la immersió a les escoles catalanes hagués durat quatre dies. Si avui podem parlar de la immersió lingüística és perquè aquesta ha estat associada a un model d’èxit i d’igualtat d’oportunitats.<br /><strong>Miquel Àngel Essomba. Unescocat</strong>.Unes poques famílies reclamen, en nom de la llibertat, l’ensenyament en castellà per als seus fills. I el dret a l’educació d’aquests mateixos fills, que pot veure’s seriosament vulnerat per la posició dels pares? I la llibertat de tot un poble, que decideix democràticament que el català sigui la llengua vehicular de l’ensenyament? Ser lliure sempre ha de quedar subjecte al respecte de les normes que decideix la majoria, altrament no hi ha societat.<br /><a href="http://www.omnium.cat/ca/article/educacio-en-defensa-de-la-immersio-cronica-d-una-victoria-col-lectiva-4132.html">http://www.omnium.cat/ca/article/educacio-en-defensa-de-la-immersio-cronica-d-una-victoria-col-lectiva-4132.html</a>Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-16104475900455254962011-12-30T04:20:00.000-08:002011-12-30T04:20:50.174-08:00SOS Ensenyament públic<iframe height="270" src="http://www.youtube.com/embed/oRDks32ZHBU?fs=1" frameborder="0" width="480" allowfullscreen=""></iframe>Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-24503115444168587792011-12-20T11:28:00.000-08:002011-12-20T11:30:38.593-08:00Gritos en el cielo<em><strong>Gritos en el cielo</strong> es una película documental de observación sobre un movimiento civil que nace en mayo de 2011 en Barcelona. El movimiento crea un nuevo espacio que desafía la pasividad de la sociedad mediante la ocupación de la plaza principal de la ciudad. A medida que el movimiento se hace más grande, el Estado y los medios de comunicación utilizan muchas maneras para tratar de desacreditar y detener al movimiento de un modo violento, pero ellos, los ciudadanos que conforman este movimiento, han decidido resistir pacíficamente para introducir un cambio de verdad. En la película seguimos muchos diálogos entre las personas, la policía, las ideologías, las fuerzas políticas y económicas, y el Estado. La historia gira en torno a la Plaza de Cataluña, punto central del movimiento en Barcelona. Durante los meses que se mantuvo la plaza ocupada, se exigía una democracia real y la reformulación de las estructuras económicas y políticas.</em><br /><br />Aquí podeu veure la pel·lícula:<br /><a href="wlmailhtml:%7B33BFBB0B-23F0-44C8-B120-465DA6BB7C01%7Dmid://00000142/!x-usc:http://lumination.fi/gritos/Gritos_es.html">http://lumination.fi/gritos/Gritos_es.html</a>Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-71311073700366514962011-12-19T12:55:00.000-08:002011-12-19T13:27:00.380-08:00sisena horaUs reprodueixo un document del Departament d'Educació de la Generalitat previ a la implantació, el curs 2006-2007, de la sisena hora a l'educació primària. En ell s'hi fa una anàlisi de la situació i s'argumenta el per què de l'adopció d'aquella mesura.<br /><br />Hi he retingut algunes idees:<br />- Era una oportunitat per a la igualtat, tot com es titula el document, entre els infants catalans, amb independència de si estan escolaritzats a l'escola pública o a la concertada.<br />- Al llarg de l'educació primària, una sisena hora afegida comportava més de mil hores suplementàries. Això equivalia a acabar la primària havent realitzat un curs escolar més.<br />- L'ampliació de l'horari per a tots els alumnes i en tots els centres educatius públics era una mesura d'equitat educativa que oferia millors i majors oportunitats a amplis sectors que només a l'escola poden trobar possibilitats d'adquirir uns coneixements fonamentals en els seus desenvolupament futur.<br /><br />Enguany, amb la supressió de la sisena hora implantadada des de feia cinc anys, en que queda tot això?<br />- Perpetuació de la desigualtat.<br />- Un curs escolar menys en acabar l'educació primària.<br />- Reducció de la possibilitat de tenir majors oportunitats de futur pels nostres infants.<br /><br />Aquí teniu el link amb el document:<br /><a href="http://www.fapac.cat/webfm_send/1480">http://www.fapac.cat/webfm_send/1480</a>Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-25430970161689135442011-12-12T11:20:00.000-08:002011-12-12T11:21:12.594-08:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHvaQOQ3qSWKTVC3o_LXwAESTmm32w_hNjaj_uUyL1bOyq6rfh53qPVI4tDs_2BMIQfxKVIowjFcEtlUeL8vm2ZLw7avRjemSTBcdvcR-uea1nI4kTcPo-V-OfWceCam2ENtiT73Svyg0/s1600/1-nociu_escola_publica.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 167px; DISPLAY: block; HEIGHT: 230px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5685324028600236818" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHvaQOQ3qSWKTVC3o_LXwAESTmm32w_hNjaj_uUyL1bOyq6rfh53qPVI4tDs_2BMIQfxKVIowjFcEtlUeL8vm2ZLw7avRjemSTBcdvcR-uea1nI4kTcPo-V-OfWceCam2ENtiT73Svyg0/s400/1-nociu_escola_publica.jpg" /></a><br /><br /><div></div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-29458332078901422692011-12-12T11:12:00.000-08:002011-12-12T11:14:22.354-08:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-6EGDIHN_ZI5AZeYi63sXOc8MXab4vD9zDfDzrCy8GtFDDOJ91WRW643omvoVs6aBKHCI2snWx5HtGPmUYD3FJV5qzp26ZuvwqPxSIiMfe9HIaljP3E-pMBEf3zP7iJdRbSJWr7oYMUk/s1600/escola_es_mou.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 106px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5685322214793222882" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-6EGDIHN_ZI5AZeYi63sXOc8MXab4vD9zDfDzrCy8GtFDDOJ91WRW643omvoVs6aBKHCI2snWx5HtGPmUYD3FJV5qzp26ZuvwqPxSIiMfe9HIaljP3E-pMBEf3zP7iJdRbSJWr7oYMUk/s320/escola_es_mou.jpg" /></a><br /><br /><div></div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-85154553410790494552011-11-29T10:00:00.000-08:002011-11-29T10:06:07.632-08:00Pobresa, obesitat infantil i beques menjadorUs adjunto una notícia d’UNICEF, segons la qual el 23% dels infants catalans pateixen de sobrepès. L’obesitat infantil es concentra en les classes socialment més desfavorides i demanen que es reforcin les beques menjador per què és en el seu si que es pot millorar la dieta d’aquests infants. O sigui que just el contrari del que fan els governants de la nostra ciutat i del nostre país (<a href="http://balmanyaescolapublica.blogspot.com/2011/09/tisorada-les-beques-de-menjador.html">http://balmanyaescolapublica.blogspot.com/2011/09/tisorada-les-beques-de-menjador.html</a>)…<br /><br /><strong><span style="font-size:180%;">El 23,2% dels infants catalans tenen<br />sobrepès i es concentren entre les<br />famílies més pobres</span><br /></strong>Unicef demana al Govern que "reforci" les beques menjador perquè és una de les solucions per millorar la dieta dels nens<br /><br />María Belmez - ACN · ID 644352<br /><br />Barcelona (ACN).- El 23,2% dels infants catalans tenen sobrepès i es concentren entre les famílies més pobres. La responsable de Sensibilització i Polítiques d'Infància d'Unicef Catalunya, Maria Truñó, ha explicat a l'ACN que hi ha una relació entre pobresa i obesitat ja que quants menys recursos es tenen menys equilibrada és la dieta.<br />Truñó ha recordat a les administracions "que tenen la seva part de responsabilitat" i ha reclamat al Govern que reforci les beques menjador perquè és una de les solucions per tal que les famílies amb dificultats puguin garantir una alimentació adequada als seus fills. Truñó ha fet aquests declaracions coincidint amb la posada en marxa de la campanya sobre desnutrició infantil 'Dóna1Dia'.<br />Catalunya és la tercera comunitat autònoma per la cua en infants amb sobrepès, la primera és Canàries amb un 39%, per tant, a més de 10 punts percentuals de diferència.<br />A nivell estatal, el 27,6% dels infants de 2 a 17 anys pateixen obesitat. Tot i que<br />Catalunya està lleugerament en una situació millor, Truñó ha incidit en la gravetat del problema.<br />Aquestes situacions es donen principalment entre infants en risc de pobresa, que són aquells que viuen en llars amb una renta per sota del 60% de la mitjana estatal. A Catalunya es tradueix en que 1 de cada 4 infants i adolescents fins els 18 anys és pobre.<br />"Ser pobre a Catalunya no vol dir necessàriament que un nen passi gana però té més possibilitats d'estar malnutrit, i aquí s'expressa a través de l'obesitat", ha resumit Truñó en una entrevista a l'ACN. Amb això la responsable ha explicat que hi ha "causes socioeconòmiques" i per tant ha assegurat que "hi ha decisions polítiques a prendre per ajudar a les famílies a sortir de la situació de pobresa".<br />La responsabilitat de les administracions<br />La responsable d'infància d'Unicef Catalunya ha recordat a les administracions "que tenen la seva responsabilitat per fer efectiu el dret a un nivell de vida adequat" i ha afegit que la Convenció dels Drets dels Infants garanteix que les famílies amb necessitats puguin garantir l'alimentació, el vestir i un habitatge.<br />Per això, Truñó ha reclamat al Govern que "protegeixi" els ajuts a l'alimentació i<br />especialment les beques menjador, ja que ha assegurat que "són clau en situacions de pobresa, ja que es garanteix la qualitat dels àpats els dies d'escola".<br />"Hauríem de garantir que es protegeix la línia pressupostària de beques de menjadors escolar, consolidar-les i donades certes circumstàncies s'haurien de poder incrementar", ha declarat.<br />Campanya contra la desnutrició al món.<br />L'altra cara de la moneda dels problemes de nutrició són els gairebé els 200 milions d'infants menors de cinc anys que pateixen desnutrició crònica i que es concentren principalment Àfrica i Àsia.<br />Per tal de solucionar aquest problema, Unicef ha posat en marxa aquest divendres la campanya 'Dóna1Dia' a través de la qual pretén recaptar fons per poder desenvolupar polítiques per lluitar contra aquest problema.<br />Les persones poden participar fent una aportació econòmica a través de la pàgina web de l'organització o enviant un sms al 28028 el cost del qual és 1,20, "l'equivalent a la nutrició d'un d'aquest infants per un dia", ha destacat Truñó. Ha afegit que es tracta d'una campanya que busca "microaportacions" i parteix de la base que aquest és un problema que es pot solucionar.<br />Amb la recaptació que s'aconsegueixi actuar en els mil dies crítics per a un infant amb desnutrició, que són els que van des de l'embaràs fins els dos anys de vida. Les actuacions aniran encaminades a aportar nutrients i vitamines a la mare perquè el nadó tingui el pes suficient en néixer, promoure la lactància i conscienciar sobre la importància de la higiene per evitar la transmissió de malalties, entre d'altres.<br />La responsable d'infància de l'organització ha assegurat que la desnutrició "és un tema que té solució perquè hi ha suficients recursos i coneixements" per eradicar-la. En aquest sentit, ha assegurat que s'ha de treballar per evitar les dificultats d'accés als aliments pels alts preus que tenen per "l'especulació en els mercats", la manca d'atenció a la salut maternoinfantil i les dificultats d'accés a l'aigua potable, entre d'altres.Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-69819697272803765762011-11-22T09:25:00.000-08:002011-11-22T09:28:16.548-08:00La crisi fa retrocedir dècades l'escola pública<a href="http://m.publico.es/407734">http://m.publico.es/407734</a><a href="http://jigsaw.w3.org/css-validator/check/referer"></a>Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-80050568828054032572011-11-17T10:09:00.000-08:002011-11-18T04:50:59.323-08:00Lo que se esconde tras los recortes en la educación públicaCom diu un refrany en castellà, <em>"cuando las barbas del vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar"</em>... Tot i que a Catalunya les barbes ja les portem una temporadeta en remull i el barber amb les seves tisores ja s'ha posat mans a la obra. Malauradament em temo que és només el començament. Que així no sigui depèn només de nosaltres. Ara son uns bons dies per pensar-hi...<br /><br /><a href="http://www.elpais.com/articulo/sociedad/esconde/recortes/educacion/publica/elpepusoc/20111111elpepusoc_11/Tes">http://www.elpais.com/articulo/sociedad/esconde/recortes/educacion/publica/elpepusoc/20111111elpepusoc_11/Tes</a>Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-81180463280628236462011-11-05T01:19:00.000-07:002011-11-10T11:10:07.983-08:00Documental dels "Indignats"Aquí teniu un documental sobre el moviment conegut com dels "indignats", un moviment que ens ha ajudat a molts a remoure la consciència col·lectiva, a fer-nos entendre que la democràcia és una ficció de cartró-pedra si no es basa en el poder real del poble, a defensar des de la primer línia els drets col·lectius, a plantar cara per tot allò que és nostre, a implicar-nos activament en la defensa de l'escola pública...<br /><br /><a href="http://www.megavideo.com/?v=NLUFZUFQ">http://www.megavideo.com/?v=NLUFZUFQ</a>Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-78485731587013053472011-11-04T09:55:00.000-07:002011-11-04T09:57:20.529-07:00Queixa al Síndic de Greuges per com afecten les retallades a l’atenció de l’alumnat amb discapacitatLa Federació d’Ensenyament de CCOO de Catalunya ha posat en coneixement del Síndic de Greuges que des del passat curs escolar 2010-11, i agreujat durant el present curs 2011-12, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya no garanteix a l’alumnat amb discapacitat els següents drets:<br />CCOO presenta una queixa al Síndic de Greuges per com afecten les retallades a l’atenció de l’alumnat amb discapacitat<br />• Dret a rebre l'atenció necessària per al desenvolupament correcte de les seves aptituds.<br />• Dret a no ser discriminat a l'escola i a accedir-hi i romandre-hi en condicions d'igualtat amb la resta d’alumnat.<br />• Dret a que a l'escola l’assegurin el suport necessari perquè pugui assolir els mateixos objectius que la resta d'alumnat.<br />• Dret a no ser escolaritzat en un centre d'educació especial, si no és com a últim recurs.<br />Des de la Federació d’Ensenyament de CCOO considerem que aquests drets no es garanteixen pels següents motius:<br />• Una part de l’alumnat amb discapacitat escolaritzat en centres educatius ordinaris ho fa integrat a les Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE), recurs que va néixer per començar a donar contingut a l’escola inclusiva i del que no s’ha fet cap seguiment en quant a objectius i resultats, que encara no es tenen clars quins són els criteris d’adjudicació d’aquest recurs ni quins són els i les professionals que el conformen.<br /><br />• A la gran majoria d’USEE existeix, a més dels i les docents específiques, una persona "Educadora d’Educació Especial". Aquest personal es troba afectat pel no cobriment de les reduccions de jornada, amb la qual cosa existeixen un important nombre d’USEE que no disposen del personal assignat durant tot l’horari de l’alumnat, no assegurant així a aquest alumnat el seu dret a tenir el suport necessari.<br /><br />• Quan l’alumne/a d’un centre educatiu ordinari no és atès a una USEE, el Departament d’Ensenyament assigna un personal de suport, que pot ser "Auxiliar d’Educació Especial" o bé "Personal Vetllador". En el primer dels cassos, es tracta d’una persona contractada directament pel Departament d’Ensenyament, amb uns criteris de formació determinats i una formació contínua per al lloc de treball ofertada pel propi Departament. A més, el seu horari garanteix l’atenció a l’alumnat i una mínima coordinació amb la resta de personal educatiu del centre. En el segon cas, es tracta de persones contractades a través d’una empresa, guanyadora d’un concurs públic de subcontractació del servei per a tots els centres públics d’un<br />www.ccoo.cat/ensenyament ensenya@ccoo.cat<br />Servei Territorial determinat. Aquest personal està contractat per unes hores determinades d’atenció directa a l’alumnat, amb la qual cosa no es garanteix la coordinació amb la resta de personal educatiu del centre, i la seva formació inicial i contínua no és controlada per cap poder públic. Per aquest motiu, l’atenció que rep l’alumnat és molt diferent en funció del tipus de personal de suport assignat, que mai segueix un criteri definit. Ens trobem moltes vegades que el mateix alumne/a té assignat uns cursos un personal i uns altres cursos l’altre.<br /><br />• Que les persones "Auxiliars d’Educació Especial" també es troben afectades pel no cobriment de les reduccions de jornada i baixes temporals, amb la qual cosa existeix un important nombre d’alumnat amb discapacitat que no disposa del personal assignat durant tot el seu horari, no assegurant-li així el seu dret a tenir el suport necessari.<br /><br />• Que les hores de "Personal Vetllador" assignat als centres educatius públics han disminuït aquest curs 2011-12 respecte el curs anterior. Segons les dades recollides pel nostre sindicat, més de 150 centres educatius públics han perdut hores d’aquest suport sense que hagin disminuït les necessitats; en alguns cassos, la reducció d’hores de suport ha vingut acompanyada de l’augment de l’alumnat amb necessitats de suport.<br /><br />• Alguns centres d’educació especial ens han informat que darrerament estan rebent alumnat que podria estar escolaritzat en centres ordinaris amb el suport adequat, amb el que no s’assegura el dret a ser escolaritzat en un centre d’educació especial únicament com a darrer recurs. Aquesta situació només es podria entendre com a mesura d’estalvi econòmic, en detriment dels drets de l’alumnat.<br /><br />• Els centres d’educació especial estan patint una reducció del seu personal "Educador d’Educació Especial", ja que aquest personal es troba afectat pel no cobriment de les reduccions de jornada, que només es cobreixen quan vàries persones del mateix centre s’hi acullen.<br />Per tot això, la Federació d’Ensenyament de CCOO demana al Síndic de Greuges que investigui aquesta denúncia i reclami al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que garanteixi totalment els drets d’escolaritat d’aquest alumnat.Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-58734646269603523992011-11-02T10:56:00.000-07:002011-11-02T10:58:48.878-07:00Del llibre "Hay alternativas"Aquí teniu un fragment relatiu a <strong>educació</strong> del llibre <em>“Hay alternativas”</em> escrit per Vicenç Navarro, Juan Torres López i Alberto Garzón Espinosa, amb pròleg de Noam Chomsky, del qual us n’adjunto el link<br /><a href="http://www.vnavarro.org/wp-content/uploads/2011/10/hayalternativas.pdf">http://www.vnavarro.org/wp-content/uploads/2011/10/hayalternativas.pdf</a><br /><br />“<em><strong>Educación</strong><br />Lo mismo que ocurre en el caso de la sanidad pública sucede en la educación pública. Todos los alumnos que van a colegios o institutos públicos son potenciales clientes de los colegios o institutos privados, pero dejar de financiar la educación pública a los niveles recomendados por los organismos internacionales es profundamente antisocial, ya que las escuelas privadas atienden prioritariamente a los sectores de mayor renta y las escuelas públicas atienden a las clases populares.<br />Los recortes de gasto público educativo acentuarán todavía más tal polarización educativa por clase social, dificultando la movilidad social, que es una de las más bajas de la UE-15, y debilitando así las bases de nuestra estructura productiva. En efecto, además de ser una estrategia que perjudica a los sectores de rentas más bajas y, por tanto, netamente injusta y desigual, el recorte del gasto en educación pública es muy perjudicial desde el punto de vista económico porque este limitado desarrollo implica una insuficiente inversión en el capital humano, que es un factor fundamental del crecimiento y de la competitividad.<br />Porque, en contra de lo que indican los economistas neoliberales, las desigualdades dificultan la eficiencia educativa y económica.<br />Vemos también que como ocurría en Sanidad la dicotomía privada/pública reproduce una polarización por clase social que no es ni justa ni eficiente. La mejor escuela en la UE-15, por ejemplo, es la finlandesa, tal como señalan los informes PISA sobre calidad de la educación. Ésta es una escuela multiclasista, donde el hijo del banquero y el hijo del empleado de la banca asisten al mismo colegio, una situación impensable en España.<br />Pero consecuencia de ello es que el hijo del banquero en España está por detrás del empleado de la banca en Finlandia. En contra de lo que indican los economistas neoliberales las desigualdades dificultan la eficiencia educativa y económica.”<br /></em>Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-67829081026195470712011-10-17T10:48:00.000-07:002011-10-17T10:50:09.000-07:00Les retallades en els drets dels infantsVeieu què diu el Síndic de Greuges sobre l'efecte de les retallades en els drets del infants:<br /><br /><a href="http://www.sindic.cat/site/unitFiles/3030/nota%20revisada%20infants-corr.pdf">http://www.sindic.cat/site/unitFiles/3030/nota%20revisada%20infants-corr.pdf</a>Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-29858381807103852422011-10-05T08:27:00.000-07:002011-10-05T08:32:32.943-07:00alternatives a les retalladesEn aquests temps son constants els "cants de sirena" que ens pretenen embaucar amb la idea de que les retallades en la despesa pública (i per tant en l'educació pública) son inevitables, que no hi ha més remei, que estem en crisi, que hem de donar gràcies per que encara podria ser pitjor... Doncs aquí teniu un article ben entendor del professor Vicenç Navarro a on ens exposa que HI HA ALTERNATIVES A LES RETALLADES.<br /><br /><a href="http://blogs.publico.es/dominiopublico/4052/hay-alternativas-a-los-recortes/">http://blogs.publico.es/dominiopublico/4052/hay-alternativas-a-los-recortes/</a>Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-88526720259700575952011-09-28T11:30:00.000-07:002011-09-28T11:31:39.578-07:00Tisorada a les beques de menjador<strong>'Tijeretazo' de dos millones en becas de comedor en Barcelona"</strong><br /><br />Generalitat y Ayuntamiento reducen el presupuesto de ocho a seis millones<br /><br />CAMILO S. BAQUERO - Barcelona - 28/09/2011<br /><br />La Generalitat y el Ayuntamiento de Barcelona pasan la tijera por las becas de comedor. El Consorcio de Educación tendrá dos millones de euros menos que el año pasado para cubrir las ayudas a 15.000 niños en la capital catalana. Desde el consorcio, que dispondrá de seis millones pagar las becas, no se explicó si el recorte implicará una disminución en la cobertura o tendrá un impacto en la calidad. Desde el Ayuntamiento tampoco se aclaró si se mantendrá la cobertura a todos quienes necesiten la ayuda. El viernes, en el pleno del Consistorio, se explicará el futuro del programa.<br />En el curso 2010-2011, el consorcio -formado por el Ayuntamiento y la Generalitat- dotaron al programa de 8,9 millones de euros. Inicialmente, el consorcio había destinado ocho millones, pero Barcelona inyectó dinero adicional para alcanzar la cobertura universal, es decir, dar la ayuda a todo aquel que la solicitara si cumplía con los requisitos.<br />La reducción para el próximo curso, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat (DOG) en junio, señala que el monto destinado será de seis millones de euros, de los cuales uno corre por cuenta del consorcio. Los otros cinco se "cargan a la aplicación de los Presupuestos del año 2012", explica el DOG. En el actual curso, el consorcio puso de sus arcas 3,5 millones.<br />La contribución de la Generalitat y el Ayuntamiento no es fija, por lo cual no es posible aclarar cuál ejecutará el recorte. Si viene desde la Generalitat, Trias tendrá que mostrar su capacidad de exigencia frente al presidente Artur Mas para evitar un el recorte. El Departamento de Enseñanza no es ajeno a los recortes anunciados por la Generalitat, que en este tipo de ayudas ronda el 7%, informa Ferran Balsells. Según una portavoz del grupo socialista en el Ayuntamiento, se dejó la partida presupuestaria necesaria para continuar con la cobertura universal antes de dejar el gobierno.<br />La noticia fue recibida con cautela por la Federación de Asociaciones de Padres de Alumnos de Cataluña (FAPAC). Àlex Castillo, vicepresidente de esta federación, dijo que la cobertura de las becas se "había ido ajustando a las necesidades año tras año". A la espera del plan que presente el gobierno el viernes, Castillo aseguró que igualmente "habrá un punto de inflexión negativo. Cuando a un niño se le está negando el derecho a comer, se está llegando a un límite inaceptable".<br />La universalización de las becas de comedor es uno de los grandes logros del bipartito. El aumento de esta ayuda entre 2007 y 2011 es del 81,50%. Pasó de 8.250 niños a 14.974. Iniciativa (ICV-EUiA) preguntará al actual gobierno, el próximo viernes, por el futuro del programa, y según cálculos del líder de los ecosocialistas, Ricard Gomà, la reducción podría implicar que unas 5.000 familias perdieran la ayuda. "Esta será la prueba para saber si las personas son la prioridad de Trias o es pura retórica", sentenció Gomà.<br />© <a href="http://www.elpais.com/corporativos/elpais/elpais.html" target="_blank">EDICIONES EL PAÍS S.L.</a> - Miguel Yuste 40 - 28037 <a href="http://www.elpais.com/espana/madrid/">Madrid</a> <a href="http://www.elpais.com/todo-sobre/pais/Espana/ESP/">[España]</a> - Tel. 91 337 8200Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-67447143687566736762011-09-26T23:32:00.000-07:002011-09-26T23:37:49.196-07:00Resposta a les nostres demandesSi recordeu, abans d'acabar el curs vam estar recollint signatures per demanar al Consorci d'Educació de Barcelona (format per la Generalitat i per l'Ajuntament) que fessin les obres necessàries per tal d'arranjar el greu problema de goteres d'alguna aula de la nostra escola.<br />Doncs, tal com es publica a la web de l'AMPA, aquí tenim la resposta:<br /><a href="https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0Bxgc_gHrrVrKODQ1MTFiNWEtZGNmNi00ZjY3LWJjZmItZTFjYzBhNzBiY2Q4&hl=es">https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0Bxgc_gHrrVrKODQ1MTFiNWEtZGNmNi00ZjY3LWJjZmItZTFjYzBhNzBiY2Q4&hl=es</a><br /><br />Intolerable: no ens hem de resignar!Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-4813373840485396792011-09-13T23:30:00.000-07:002011-09-13T23:39:33.498-07:00Retallades al BalmanyaHa començat el nou curs escolar i ja concretem en que ha consistit la retallada, pel que fa a personal docent, del Departament d'Ensenyament de la Generalitat en la nostra escola:<br /><br />- El curs 2010-2011 teníem 31 mestres a jornada completa (entre aquests una mestra per l'Aula d'Acollida) i 1/2 de religió<br />- El curs 2011-2012 tenim 28 mestres a jornada completa, 1/2 per l'Aula d'Acollida i 1/2 de religió.<br /><br />Davant d'això cal actuar i reinvindicar que l'educació ha de ser una prioritat de país per que ens hi juguem el futur. La defensa aferrissada del model d'immersió lingüística en català a les nostres escoles no ens ha distreure de l'agressió del Govern de la Generalitat a l'escola pública catalana.<br /><br />Escola en català, sí, però sense retallades!Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-14661594876411001132011-07-06T04:24:00.000-07:002011-07-06T04:31:10.066-07:00Petició per ajornar la decisió sobre la sisena hora FAPAC<div><div> </div><div><font face="georgia">Enlace de la FAPAC donde se recogen firmas sobre la sexta hora</font></div><div><font face="georgia"> </font></div><div><font face="georgia"> </font></div><div><font style="color: rgb(0, 0, 0); text-transform: none; text-indent: 0px; letter-spacing: normal; word-spacing: 0px; white-space: normal; border-collapse: separate; orphans: 2; widows: 2; -webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px;" class="Apple-style-span"><font class="Apple-style-span"><a style="color: rgb(59, 89, 152); text-decoration: none; cursor: pointer;" onmousedown="'UntrustedLink.bootstrap($(this)," href="http://www.fapac.cat/si-a-la-sisena-hora" rel="nofollow" target="_blank"><font face="georgia">http://www.fapac.cat/si-a-<wbr></font><font style="padding: 0px; margin-left: -10px; float: left; display: block;" class="word_break"></font><font face="georgia">la-sisena-hora</font></a></font></font></div></div>Teresahttp://www.blogger.com/profile/02788218284176514512noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7484444863221811591.post-32923752773092423172011-06-17T09:34:00.000-07:002011-06-17T09:36:20.486-07:00els perquès del sí a la sisena horaAl Juny del 2006 publicava la Fundació Jaume Bofill el document: "Mirades educatives a la sisena hora. Eines per a la reflexió i la pràctica als consells escolars" i el document resumia una sèrie d'aspectes claus de la proposta de la 6a hora:<br /><br />-és una gran oportunitat per MILLORAR ELS APRENENTATGES i per afavorir l'equitat i la cohesió social.<br />-ha de ser un estímul per la MILLORA I LA INNOVACIÓ de tots aquells aspectes relatius al funcionament pedagògic i organitzatiu dels centres educatius.<br /><br />-ha d'afavorir la implicació i LA CORRESPONSABILITAT DE LES FAMÍLIES en l'educació dels seus fills/filles.<br /><a title="http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/431.pdf CTRL + clic para seguir el vínculo" href="http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/431.pdf">http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/431.pdf</a><br /><br />I ara, a on queda tot això?Franceschttp://www.blogger.com/profile/07722969925822851790noreply@blogger.com0