dimarts, 29 de novembre de 2011

Pobresa, obesitat infantil i beques menjador

Us adjunto una notícia d’UNICEF, segons la qual el 23% dels infants catalans pateixen de sobrepès. L’obesitat infantil es concentra en les classes socialment més desfavorides i demanen que es reforcin les beques menjador per què és en el seu si que es pot millorar la dieta d’aquests infants. O sigui que just el contrari del que fan els governants de la nostra ciutat i del nostre país (http://balmanyaescolapublica.blogspot.com/2011/09/tisorada-les-beques-de-menjador.html)…

El 23,2% dels infants catalans tenen
sobrepès i es concentren entre les
famílies més pobres

Unicef demana al Govern que "reforci" les beques menjador perquè és una de les solucions per millorar la dieta dels nens

María Belmez - ACN · ID 644352

Barcelona (ACN).- El 23,2% dels infants catalans tenen sobrepès i es concentren entre les famílies més pobres. La responsable de Sensibilització i Polítiques d'Infància d'Unicef Catalunya, Maria Truñó, ha explicat a l'ACN que hi ha una relació entre pobresa i obesitat ja que quants menys recursos es tenen menys equilibrada és la dieta.
Truñó ha recordat a les administracions "que tenen la seva part de responsabilitat" i ha reclamat al Govern que reforci les beques menjador perquè és una de les solucions per tal que les famílies amb dificultats puguin garantir una alimentació adequada als seus fills. Truñó ha fet aquests declaracions coincidint amb la posada en marxa de la campanya sobre desnutrició infantil 'Dóna1Dia'.
Catalunya és la tercera comunitat autònoma per la cua en infants amb sobrepès, la primera és Canàries amb un 39%, per tant, a més de 10 punts percentuals de diferència.
A nivell estatal, el 27,6% dels infants de 2 a 17 anys pateixen obesitat. Tot i que
Catalunya està lleugerament en una situació millor, Truñó ha incidit en la gravetat del problema.
Aquestes situacions es donen principalment entre infants en risc de pobresa, que són aquells que viuen en llars amb una renta per sota del 60% de la mitjana estatal. A Catalunya es tradueix en que 1 de cada 4 infants i adolescents fins els 18 anys és pobre.
"Ser pobre a Catalunya no vol dir necessàriament que un nen passi gana però té més possibilitats d'estar malnutrit, i aquí s'expressa a través de l'obesitat", ha resumit Truñó en una entrevista a l'ACN. Amb això la responsable ha explicat que hi ha "causes socioeconòmiques" i per tant ha assegurat que "hi ha decisions polítiques a prendre per ajudar a les famílies a sortir de la situació de pobresa".
La responsabilitat de les administracions
La responsable d'infància d'Unicef Catalunya ha recordat a les administracions "que tenen la seva responsabilitat per fer efectiu el dret a un nivell de vida adequat" i ha afegit que la Convenció dels Drets dels Infants garanteix que les famílies amb necessitats puguin garantir l'alimentació, el vestir i un habitatge.
Per això, Truñó ha reclamat al Govern que "protegeixi" els ajuts a l'alimentació i
especialment les beques menjador, ja que ha assegurat que "són clau en situacions de pobresa, ja que es garanteix la qualitat dels àpats els dies d'escola".
"Hauríem de garantir que es protegeix la línia pressupostària de beques de menjadors escolar, consolidar-les i donades certes circumstàncies s'haurien de poder incrementar", ha declarat.
Campanya contra la desnutrició al món.
L'altra cara de la moneda dels problemes de nutrició són els gairebé els 200 milions d'infants menors de cinc anys que pateixen desnutrició crònica i que es concentren principalment Àfrica i Àsia.
Per tal de solucionar aquest problema, Unicef ha posat en marxa aquest divendres la campanya 'Dóna1Dia' a través de la qual pretén recaptar fons per poder desenvolupar polítiques per lluitar contra aquest problema.
Les persones poden participar fent una aportació econòmica a través de la pàgina web de l'organització o enviant un sms al 28028 el cost del qual és 1,20, "l'equivalent a la nutrició d'un d'aquest infants per un dia", ha destacat Truñó. Ha afegit que es tracta d'una campanya que busca "microaportacions" i parteix de la base que aquest és un problema que es pot solucionar.
Amb la recaptació que s'aconsegueixi actuar en els mil dies crítics per a un infant amb desnutrició, que són els que van des de l'embaràs fins els dos anys de vida. Les actuacions aniran encaminades a aportar nutrients i vitamines a la mare perquè el nadó tingui el pes suficient en néixer, promoure la lactància i conscienciar sobre la importància de la higiene per evitar la transmissió de malalties, entre d'altres.
La responsable d'infància de l'organització ha assegurat que la desnutrició "és un tema que té solució perquè hi ha suficients recursos i coneixements" per eradicar-la. En aquest sentit, ha assegurat que s'ha de treballar per evitar les dificultats d'accés als aliments pels alts preus que tenen per "l'especulació en els mercats", la manca d'atenció a la salut maternoinfantil i les dificultats d'accés a l'aigua potable, entre d'altres.

dijous, 17 de novembre de 2011

Lo que se esconde tras los recortes en la educación pública

Com diu un refrany en castellà, "cuando las barbas del vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar"... Tot i que a Catalunya les barbes ja les portem una temporadeta en remull i el barber amb les seves tisores ja s'ha posat mans a la obra. Malauradament em temo que és només el començament. Que així no sigui depèn només de nosaltres. Ara son uns bons dies per pensar-hi...

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/esconde/recortes/educacion/publica/elpepusoc/20111111elpepusoc_11/Tes

dissabte, 5 de novembre de 2011

Documental dels "Indignats"

Aquí teniu un documental sobre el moviment conegut com dels "indignats", un moviment que ens ha ajudat a molts a remoure la consciència col·lectiva, a fer-nos entendre que la democràcia és una ficció de cartró-pedra si no es basa en el poder real del poble, a defensar des de la primer línia els drets col·lectius, a plantar cara per tot allò que és nostre, a implicar-nos activament en la defensa de l'escola pública...

http://www.megavideo.com/?v=NLUFZUFQ

divendres, 4 de novembre de 2011

Queixa al Síndic de Greuges per com afecten les retallades a l’atenció de l’alumnat amb discapacitat

La Federació d’Ensenyament de CCOO de Catalunya ha posat en coneixement del Síndic de Greuges que des del passat curs escolar 2010-11, i agreujat durant el present curs 2011-12, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya no garanteix a l’alumnat amb discapacitat els següents drets:
CCOO presenta una queixa al Síndic de Greuges per com afecten les retallades a l’atenció de l’alumnat amb discapacitat
• Dret a rebre l'atenció necessària per al desenvolupament correcte de les seves aptituds.
• Dret a no ser discriminat a l'escola i a accedir-hi i romandre-hi en condicions d'igualtat amb la resta d’alumnat.
• Dret a que a l'escola l’assegurin el suport necessari perquè pugui assolir els mateixos objectius que la resta d'alumnat.
• Dret a no ser escolaritzat en un centre d'educació especial, si no és com a últim recurs.
Des de la Federació d’Ensenyament de CCOO considerem que aquests drets no es garanteixen pels següents motius:
• Una part de l’alumnat amb discapacitat escolaritzat en centres educatius ordinaris ho fa integrat a les Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE), recurs que va néixer per començar a donar contingut a l’escola inclusiva i del que no s’ha fet cap seguiment en quant a objectius i resultats, que encara no es tenen clars quins són els criteris d’adjudicació d’aquest recurs ni quins són els i les professionals que el conformen.

• A la gran majoria d’USEE existeix, a més dels i les docents específiques, una persona "Educadora d’Educació Especial". Aquest personal es troba afectat pel no cobriment de les reduccions de jornada, amb la qual cosa existeixen un important nombre d’USEE que no disposen del personal assignat durant tot l’horari de l’alumnat, no assegurant així a aquest alumnat el seu dret a tenir el suport necessari.

• Quan l’alumne/a d’un centre educatiu ordinari no és atès a una USEE, el Departament d’Ensenyament assigna un personal de suport, que pot ser "Auxiliar d’Educació Especial" o bé "Personal Vetllador". En el primer dels cassos, es tracta d’una persona contractada directament pel Departament d’Ensenyament, amb uns criteris de formació determinats i una formació contínua per al lloc de treball ofertada pel propi Departament. A més, el seu horari garanteix l’atenció a l’alumnat i una mínima coordinació amb la resta de personal educatiu del centre. En el segon cas, es tracta de persones contractades a través d’una empresa, guanyadora d’un concurs públic de subcontractació del servei per a tots els centres públics d’un
www.ccoo.cat/ensenyament ensenya@ccoo.cat
Servei Territorial determinat. Aquest personal està contractat per unes hores determinades d’atenció directa a l’alumnat, amb la qual cosa no es garanteix la coordinació amb la resta de personal educatiu del centre, i la seva formació inicial i contínua no és controlada per cap poder públic. Per aquest motiu, l’atenció que rep l’alumnat és molt diferent en funció del tipus de personal de suport assignat, que mai segueix un criteri definit. Ens trobem moltes vegades que el mateix alumne/a té assignat uns cursos un personal i uns altres cursos l’altre.

• Que les persones "Auxiliars d’Educació Especial" també es troben afectades pel no cobriment de les reduccions de jornada i baixes temporals, amb la qual cosa existeix un important nombre d’alumnat amb discapacitat que no disposa del personal assignat durant tot el seu horari, no assegurant-li així el seu dret a tenir el suport necessari.

• Que les hores de "Personal Vetllador" assignat als centres educatius públics han disminuït aquest curs 2011-12 respecte el curs anterior. Segons les dades recollides pel nostre sindicat, més de 150 centres educatius públics han perdut hores d’aquest suport sense que hagin disminuït les necessitats; en alguns cassos, la reducció d’hores de suport ha vingut acompanyada de l’augment de l’alumnat amb necessitats de suport.

• Alguns centres d’educació especial ens han informat que darrerament estan rebent alumnat que podria estar escolaritzat en centres ordinaris amb el suport adequat, amb el que no s’assegura el dret a ser escolaritzat en un centre d’educació especial únicament com a darrer recurs. Aquesta situació només es podria entendre com a mesura d’estalvi econòmic, en detriment dels drets de l’alumnat.

• Els centres d’educació especial estan patint una reducció del seu personal "Educador d’Educació Especial", ja que aquest personal es troba afectat pel no cobriment de les reduccions de jornada, que només es cobreixen quan vàries persones del mateix centre s’hi acullen.
Per tot això, la Federació d’Ensenyament de CCOO demana al Síndic de Greuges que investigui aquesta denúncia i reclami al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que garanteixi totalment els drets d’escolaritat d’aquest alumnat.

dimecres, 2 de novembre de 2011

Del llibre "Hay alternativas"

Aquí teniu un fragment relatiu a educació del llibre “Hay alternativas” escrit per Vicenç Navarro, Juan Torres López i Alberto Garzón Espinosa, amb pròleg de Noam Chomsky, del qual us n’adjunto el link
http://www.vnavarro.org/wp-content/uploads/2011/10/hayalternativas.pdf

Educación
Lo mismo que ocurre en el caso de la sanidad pública sucede en la educación pública. Todos los alumnos que van a colegios o institutos públicos son potenciales clientes de los colegios o institutos privados, pero dejar de financiar la educación pública a los niveles recomendados por los organismos internacionales es profundamente antisocial, ya que las escuelas privadas atienden prioritariamente a los sectores de mayor renta y las escuelas públicas atienden a las clases populares.
Los recortes de gasto público educativo acentuarán todavía más tal polarización educativa por clase social, dificultando la movilidad social, que es una de las más bajas de la UE-15, y debilitando así las bases de nuestra estructura productiva. En efecto, además de ser una estrategia que perjudica a los sectores de rentas más bajas y, por tanto, netamente injusta y desigual, el recorte del gasto en educación pública es muy perjudicial desde el punto de vista económico porque este limitado desarrollo implica una insuficiente inversión en el capital humano, que es un factor fundamental del crecimiento y de la competitividad.
Porque, en contra de lo que indican los economistas neoliberales, las desigualdades dificultan la eficiencia educativa y económica.
Vemos también que como ocurría en Sanidad la dicotomía privada/pública reproduce una polarización por clase social que no es ni justa ni eficiente. La mejor escuela en la UE-15, por ejemplo, es la finlandesa, tal como señalan los informes PISA sobre calidad de la educación. Ésta es una escuela multiclasista, donde el hijo del banquero y el hijo del empleado de la banca asisten al mismo colegio, una situación impensable en España.
Pero consecuencia de ello es que el hijo del banquero en España está por detrás del empleado de la banca en Finlandia. En contra de lo que indican los economistas neoliberales las desigualdades dificultan la eficiencia educativa y económica.”